Les persones cegues o amb dificultats visuals per part del gos guia han reconegut legalment, a tot Espanya, el dret a accedir, acompanyats per ella, totes les places, espais, establiments i transport públic o ús públic. Aquest dret (que es diu el dret d’accés o dret d’accés al medi ambient) es regeix per les lleis pròpies de cada comunitat autònoma, de manera que l’usuari d’un gos guia està subjecte, pel que fa al seu exercici, a les disposicions de la legislació comunitària en què es troba en cada moment. No obstant això, els requisits per a l’acreditació, registre i identificació del gos guia que s’hi apliquen són els de la comunitat en què té el seu domicili o residència. És a dir, si l’usuari del gos guia viatja a una altra comunitat autònoma, no ha de realitzar cap tràmit específic en el mateix per tal que el seu dret d’accés sigui reconegut, però aquest dret es regeix per tant la legislació comunitària a la qual es trasllada.
Per a totes les comunitats autònomes el dret d’accés té un contingut comú: el dret de l’usuari de la guia gos a accedir, quedar-s’hi i recórrer en l’empresa de qualsevol espai, lloc, establiment o transport públic o per a ús públic, independentment de la seva titularitat pública o privada. L’accés i l’ús d’aquests espais ha de permetre’s de manera igualitària que altres ciutadans o usuaris de la mateixa i no puguin incórrer en cap despesa addicional per a l’usuari del gos guia, llevat que sigui el pagament d’un servei específic diferent de l’accés a si mateix. Tampoc pot l’exercici del dret a la prestació de garanties, garanties o qualsevol altra condició no prevista en la legislació aplicable.
Tot i que el dret d’accés és reconegut a tot el territori espanyol, les diferències entre les normatives de cadascuna de les comunitats són importants. Així, mentre alguns només reconeixen aquest dret per guiar els usuaris de gossos, en altres ja s’ha estès a persones amb discapacitats usuaris d’altres tipus de gossos d’assistència, encara que amb diferent abast. Mentre que una mica de dret segueix limitant-se a llocs i espais d’ús públic o d’accés, on han regulat més recentment el dret d’accés a l’entorn laboral i espais privats d’ús col·lectiu no públic (com les zones comunes d’un edifici d’habitatges o urbanització, un club privat del qual l’usuari és membre , etc.). Altres diferències es refereixen a qüestions com ara si el gos es calcula com un ocupant pel que fa al nombre màxim de llocs autoritzats en un vehicle, la documentació que l’usuari ha de portar amb ell i/o mostrar en cas de sol·licitud, qui pot requerir aquesta identificació, els controls veterinaris del gos al qual l’usuari està obligat, etc. També són molt rellevants les diferències en el règim sancionador aplicable en cas d’infracció del dret d’accés, amb una gamma molt diversa de delictes i sancions.
En moltes comunitats autònomes el dret d’accés dels formadors durant la instrucció del gos també és legalment reconegut, però no tots reconeixen simultàniament el dels educadors de cadells durant el període d’estada per a la seva socialització.