Catalunya

LLEI 19/2009, DE 26 DE NOVEMBRE, D’ACCÉS A L’ENTORN DE LES PERSONES ACOMPANYADES DE GOSSOS D’ASSISTÈNCIA.

EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Ser notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del rei i d’acord amb el que estableix l’article 65 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, va promulgar la següent Llei 19/2009, de 26 de novembre, de l’accés a l’entorn de les persones acompanyades de gossos d’assistència

Preàmbul

La Constitució espanyola reconeix, en l’article 14, la igualtat d’espanyols davant la llei, sense que s’hagi prevalgut cap discriminació per naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social. L’article 9,2 també preveu que els organismes públics promoguin les condicions de llibertat i igualtat de l’individu i dels col·lectius en què està integrat per ser real i efectiu; eliminar els obstacles que impedeixen o dificulten la seva plenitud, i faciliten la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social. Finalment, l’article 49 conté el manament dels organismes públics esmentats per dur a terme una política d’integració de les persones amb discapacitat, dotar-los de l’atenció especialitzada que requereixen i de cobrir-les, en particular, en la consecució dels drets que se’ls reconeixen en la mateixa Constitució.

L’Estatut d’autonomia determina, en l’article 4,2, que els organismes públics de Catalunya han de promoure les condicions de llibertat i igualtat de les persones i dels col·lectius per ser real i efectiva, i facilitar la participació de totes les persones en la vida política, econòmica, cultural i social. A més, l’article 24,2 estableix que les persones amb necessitats especials, per mantenir l’autonomia personal en les activitats de la vida quotidiana, tenen dret a una atenció adequada a la seva situació, d’acord amb les condicions legalment establertes. Finalment, l’article 40,5 de l’autoritat pública té encomanada la protecció jurídica de les persones amb discapacitat, promovent la seva integració social, econòmica i laboral, i prenent les mesures necessàries per complementar o complementar el suport del seu entorn familiar directe.

A nivell internacional, la Convenció Internacional de Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat, signada a Nova York el 13 de desembre de 2006 i ratificada per l’estat mitjançant un instrument publicat al “Butlletí Oficial de l’estat” de 21 d’abril de 2008, regula, en l’article 9, l’accessibilitat de les instal·lacions i serveis oberts al públic o d Independent. Amb aquesta finalitat, la Convenció exigeix que els Estats hagin de prendre les mesures adequades per garantir l’accés a aquestes persones, en igualtat de condicions amb els altres, a l’entorn físic, el transport, la informació i les comunicacions, i a altres serveis i instal·lacions obertes al públic o a l’ús públic. La Convenció també insta els Estats a adoptar les mesures adequades per, entre altres coses, “proporcionar formes d’assistència humana o animal i intermediaris, incloent guies de llengua de signes professionals, lectors i intèrprets, per facilitar l’accés als edificis i altres instal·lacions obertes al públic”.

L’article 166,1 de l’Estatut d’autonomia atribueix a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de serveis socials. Aquesta competència va permetre l’adopció de la Llei 12/2007, d’ 11 d’octubre, de serveis socials, que posa en marxa serveis socials un conjunt d’intervencions que pretenen garantir les necessitats bàsiques dels ciutadans, prestant atenció al manteniment de la seva autonomia personal. És cert que aquesta llei incorpora en el catàleg de serveis i beneficis socials la possibilitat de crear altres serveis de suport a l’accessibilitat, supressió de barreres arquitectòniques i comunicació, com ara l’ús de gossos d’assistència per ajudar a persones amb discapacitats o determinades malalties.

A nivell estatal, la Llei de l’estat 13/1982, de 7 d’abril, sobre la integració social de les persones amb discapacitat és un reflex del procés per assolir aquests objectius constitucionals i estatutaris. Així mateix, la Llei de l’estat 51/2003, de 2 de desembre, d’igualtat d’oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat, estableix un marc jurídic integral i general per a la protecció. Aquesta llei posa de manifest els conceptes de no discriminació, acció positiva i accessibilitat universal.

A Catalunya, la Llei 20/1991, de 25 de novembre, per la qual es promou l’accessibilitat i l’eliminació de barreres arquitectòniques incorpora el concepte d’assistència tècnica, com un altre mitjà, complementari o complementari, per a l’eliminació de barreres arquitectòniques, per poder accedir i gaudir de l’entorn, encara que no esmenta un altre tipus d’ajudes, absolutament necessàries per a moltes persones amb diferents tipus de discapacitat per aconseguir la seva integració, accedir a l’entorn i dur a terme les activitats de la vida quotidiana, que es poden definir amb el concepte internacionalment reconegut com a servei d

Als efectes d’aquesta llei, el servei d’ajuda animal que es pretén regular és el que es duu a terme a través dels anomenats gossos d’assistència, un nom genèric que inclou diferents tipus de gossos entrenats per donar suport a persones amb discapacitats o amb certes malalties. El nomenament i classificació d’aquests gossos segueixen els criteris acordats internacionalment.

La promulgació de la Llei 10/1993, de 8 d’octubre, per la qual es regula l’accés a l’entorn de persones amb discapacitat visual acompanyada de gossos Lazarillo, que va ser pionera en aquest camp, és un clar exponent d’aquest servei d’ajuda animal, encara que el marc legal només es refereix als usuaris amb aquesta discapacitat concreta.

Com veiem la necessitat de persones amb discapacitat visual a utilitzar un gos Lazarillo, també és evident que d’altres persones amb discapacitat auditiva o física o amb certes malalties com l’autisme, l’epilèpsia o la diabetis per ser assistit per gossos entrenats d’una manera especial per guiar-los, per ajudar-los en el compliment de les tasques de la vida quotidiana o per advertir-los Per tant, cal definir una àrea legal comuna per a aquestes persones amb diferents discapacitats que necessitin fer ús de gossos d’assistència.

D’altra banda, s’ha de dur a terme la regulació de les activitats formatives i assistencials dels gossos d’assistència, que actualment no existeixen, així com la dels centres de formació.

Pel que fa al procediment d’autorització dels centres de formació de gossos d’assistència, el rebuig per silenci administratiu es basa en la responsabilitat de la formació d’aquests gossos i de les greus conseqüències que la mala formació pot tenir per als seus usuaris i tercers.

La llei també reflecteix la necessitat de la formació dels gossos d’assistència com a professió en el catàleg de qualificacions professionals de Catalunya i regula la creació de la seva titulació professional.

Els animals de teràpia no estan subjectes a aquesta llei, que ha de ser regulada per la normativa específica.

Finalment, la Llei vol garantir l’accés a llocs, locals, establiments, allotjaments, Transports i espais públics o per a l’ús públic dels usuaris de gossos d’assistència en els termes establerts per la mateixa llei. El mitjà per aconseguir la seva efectivitat és l’establiment d’un únic règim sancionador, en compliment de la reserva de material de la Llei establerta per la Constitució espanyola.

TÍTOL I

Des del dret d’accés a l’entorn

CAPÍTOL I

Disposicions generals

Article 1. Objecte.

La finalitat d’aquesta llei és definir l’estat d’un gos d’assistència, establir els drets i obligacions dels seus usuaris i regular les activitats formatives, assistencials i de control dels gossos d’assistència per tal de garantir a les persones amb discapacitat visual, auditiva o física, o que pateixen trastorns de l’espectre autista, diabetis , el dret d’accés a l’entorn quan s’acompanya d’un gos d’assistència.

Article 2. Definicions.

A l’efecte d’aquesta llei, els següents mitjans:

1. a) agent de la socialització: la persona que col·labora amb el centre de formació en el procés d’educació i socialització del cadell i el futur gos d’assistència.

1. b) centres de formació: establiments reconeguts oficialment amb professionals, condicions tècniques, instal·lacions i serveis adequats per a la formació, seguiment i control de gossos d’assistència.

1. c) contracte d’assignació del gos d’assistència: el contracte signat entre el propietari o propietari i l’usuari o usuari del gos per formalitzar la unitat vinculant.

1. d) ajuda insígnia d’identificació del gos: el senyal que acredita oficialment un gos com a gos d’assistència d’acord amb els requisits d’aquesta llei, que és únic per a tot tipus de gos d’assistència i ha de ser col·locat en un lloc visible de l’animal.

1. (e) document oficial de salut: el document que conté les vacunes donades al gos al llarg de la seva vida, els dewormings i qualsevol dada referida tant a l’animal com al seu propietari o propietari i, si escau, al seu usuari o usuari, incloent-hi el número del microxip.

1. f) formador o formador de gossos d’assistència: la persona amb la qualificació professional adequada que educa i entrena un gos d’assistència per al compliment de les diferents tasques que s’han de dur a terme per oferir el servei adequat al seu usuari.

1. (g) espai d’ús públic: l’espai susceptible de ser utilitzat per una pluralitat particular o no de persones, sigui o no per pagament de preu, Comissió o qualsevol altra consideració. L’espai pot ser tancat o exterior i de propietat pública o privada.

1. (h) gos d’assistència: el gos que s’ha format, en un centre especialitzat i oficialment reconegut, per prestar servei i assistència a persones amb discapacitats visuals, auditives o físiques, o que pateixen de trastorns de l’espectre autista, diabetis, epilèpsia o qualsevol de les malalties que es reconeixen d’acord amb l’apartat 1 de la disposició final segona.

1. (i) nucli zoològic: l’agrupació, instal·lació, establiment o centre on la cria, manteniment, venda i recollida d’animals, entre altres activitats relacionades amb els animals, es podrà dur a terme d’acord amb el que estableix la legislació sectorial vigent en matèria de protecció d’animals.

1. (j) passaport Europeu de mascotes: el document estàndard per a l’harmonització dels diferents controls i la legislació dels Estats membres de la Unió Europea, que inclou la història de salut del gos, que li permet viatjar per Europa. L’usuari ha d’estar en possessió d’aquest passaport.

1. (k) propietari o propietari del gos d’assistència: la persona física o jurídica amb capacitat jurídica per actuar a qui pertany legalment el gos d’assistència.

1. l) unitat d’enllaç: la Unitat formada per l’usuari i el gos d’assistència que el centre de formació, reconegut oficialment, li instrueix en particular i li assigna mitjançant un contracte de cessió.

21. (m) usuari o usuari del gos d’assistència: una persona amb discapacitat visual, auditiva o física, o que pateix de trastorns de l’espectre autista, diabetis, epilèpsia o qualsevol de les malalties que es reconeixen d’acord amb el paràgraf 1 de la disposició final segona, que gaudeix legalment dels serveis prestats per un gos d’assistència, oficialment reconeguts i acreditats i formats específicament , que et permeten relacionar-te amb l’entorn i dur a terme les tasques de la teva vida quotidiana. L’usuari ha de tenir reconeguda la seva discapacitat a través del certificat a què es refereix l’article 21 (d).

Article 3. Classificació de gossos d’assistència.

Els gossos d’assistència es classifiquen en els següents tipus:

1. a) Guia gos o gos Lazarillo: el gos entrenat per guiar una persona amb discapacitat visual o sorda-cega.

1. b) servei gos: el gos entrenat per prestar assistència a persones amb discapacitat física en les activitats de la seva vida quotidiana, tant en el seu entorn privat com en l’entorn extern.

1. c) gos de senyalització sonora: el gos entrenat per advertir persones amb discapacitat auditiva de diferents sons i indicar la seva font d’origen.

1. d) advertència de gos: el gos entrenat per donar un avís mèdic a les persones amb epilèpsia, diabetis o qualsevol de les malalties reconegudes d’acord amb l’apartat 1 de la disposició final segona.

1. e) gos per a persones amb trastorns de l’espectre autista: el gos entrenat per tenir cura de la integritat física d’una persona amb trastorns de l’espectre autista, guiar-los i controlar les situacions d’emergència que puguin patir.

CAPÍTOL II

Adquisició, reconeixement, suspensió i pèrdua de la condició de gos d’assistència

L’article 4. Adquisició i reconeixement de la condició de gos d’assistència.

1. S’adquireix l’Estatut d’un gos d’assistència amb l’acreditació atorgada per l’òrgan o òrgan designat pel conseller o conseller del departament competent de serveis socials.

2. El procediment per acreditar l’estat d’un gos d’assistència s’inicia a instàncies del centre de formació o dels usuaris, que han de justificar que el gos compleixi els requisits següents:
3. a) hagin estat formats per a les finalitats específiques i adequades a la incapacitat o malaltia, reconeguda oficialment, de l’usuari amb qui ha de formar la unitat vinculant.

9. b) que hagin estat donats a l’usuari o usuari, sense perjudici del que disposa l’article 9,3, d’un centre de formació autoritzat per la Generalitat d’acord amb aquesta llei o, si es troba fora de Catalunya, per una entitat que sigui membre de ple dret d’una associació internacional o Federació de gossos d’assistència.

20. c) haver estat entrenat per un professional o un professional de formació que exerceixi sota els termes de l’article 20 (2) (b).

1. d) tenir un usuari o usuari final assignat a qui ha de formar la unitat enllaçant.

1. (e) complir les condicions higièniques i sanitàries determinades en l’article 6 per tal de ser assignades contractualment a la persona amb la qual s’hagi de formar la unitat vinculant.

11. f) disposar d’identificació electrònica i portar-lo en un microxip implantat i normalitzat segons les normes ISO 11,784 i ISO 11,785, vigent en el moment de l’entrada en vigor de la llei, o d’acord amb aquells que es troben en cada moment.

1. (g) tenir un passaport de mascota Europea o document oficial de salut.
2. Els gossos que pertanyen a races potencialment perilloses, d’acord amb la normativa d’aquest camp, no poden obtenir l’estatus de gos d’assistència.

Article 5. Acreditació i identificació de gossos d’assistència.

1. La concessió de l’acreditació d’un gos d’assistència comporta:
2. a) la inscripció de la unitat enllaçadora en el registre de centres formatius i unitats d’enllaç.

2. (b) l’emissió i lliurament del distintiu oficial de llicència i identificació, en els termes que estableix l’apartat 2.
3. La condició d’un gos d’assistència, sense perjudici de les identificacions corresponents al gos com a mascota, està acreditada amb la següent documentació:
4. (a) la targeta que identifica el gos d’assistència, emès per l’òrgan competent que determina l’article 4,1. Aquesta llicència ha de ser presentada per l’usuari a petició de les persones autoritzades per sol·licitar-la, d’acord amb el que preveu l’article 18.

1. (b) una insígnia d’identificació oficial que determini el departament responsable dels serveis socials, que el gos ha d’utilitzar en un lloc visible.

Article 6. Condicions higièniques i sanitàries de gossos d’assistència.

1. Les condicions higièniques i sanitàries a satisfer pel gos d’assistència, sense perjudici de les que ha de complir com a mascota, són:
2. a) ser esterilitzat per evitar els efectes dels canvis en els nivells hormonals.

1. b) no patir malalties transmissibles a les persones (ha de complir amb la taula d’antropozoonosi vigent en cada moment).

1. c) vacunar-se contra les malalties següents:

Ràbia (anual).

Bromina, parvovirosis caní i hepatitis canina.

Leptospirosis.

Qualssevol altres establertes per les autoritats sanitàries.

1. d) aprovar un xec anual de les següents malalties:

Leptospirosis.

Leishmaniosi.

Brucel·losi.

Qualssevol altres establertes per les autoritats sanitàries.

1. (e) aprovar els controls obligatoris que determinen les autoritats sanitàries competents en funció de la situació epidemiològica de cada moment.

1. f) Desormat internament i externament.

1. (g) presentin bones condicions higièniques, que tinguin un aspecte

saludable i net.

2. La revisió de la salut del gos per acreditar el compliment dels mitjans d’aquest article s’ha de dur a terme anualment.

3. Les accions veterinàries a què es refereix aquest article, així com els tractaments i antecedents de salut del gos d’assistència, han d’estar degudament registrats en el passaport Europeu de mascotes o en el document oficial de salut, emesos, signats i segellats pel veterinari o veterinari responsable de l’animal, amb la finalitat de mantenir l’acreditació de l’estat de gos d’assistència.

4. El centre de formació s’encarrega del lliurament del passaport Europeu de mascotes o document oficial de salut i de l’altra documentació que aquesta llei determini per als gossos d’assistència a l’usuari o usuària del gos, o al pare o mare o a qui exerceix la tutela legal en el cas de menors o incapacitats.

Article 7. Responsable del gos d’assistència.

1. Els responsables del compliment de les condicions higièniques i sanitàries a les quals les mascotes en general i els gossos d’assistència en particular estan subjectes, d’acord amb la normativa vigent, són:
2. (a) el propietari o propietari del gos, des del naixement fins a la mort de l’animal, fins que qualsevol contracte de trasllat del gos d’assistència a un usuari o usuari estigui en vigor, o al pare o mare o a qui exerceix la seva tutela legal en el cas de menors o incapacitats.

1. b) l’usuari o usuària del gos d’assistència o del pare o mare o que exerceixi la seva tutela legal, en el cas de menors o incapacitats, des del moment en què es percebien legalment la cessió de l’animal i mentre duri.
2. És per al propietari o propietari del gos d’assistència per dur a terme l’esterilització referida a l’article 6.1 (a) abans de ser transferit a l’usuari.

L’article 8. Suspensió de la condició de gos d’assistència.

1. L’òrgan o òrgan que nomeni el conseller o conseller del departament responsable dels serveis socials ha de facilitar la suspensió de l’estat d’un gos d’assistència en les circumstàncies següents:
2. (a) el gos d’assistència no compleixen les condicions higièniques i sanitàries establertes en l’article 6.

17. b) l’usuari no disposa de la pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil del gos d’assistència determinada per l’article 17.1. b subscrit.

1. c) hi ha un perill greu i imminent per a l’usuari, a un tercer o al propi gos.
2. d) l’abús de gossos està evidenciat per ser castigat d’acord amb la Llei 22/2003, de 4 de juliol, de protecció dels animals.
3. La suspensió de la condició d’un gos d’assistència s’acorda després de la tramitació d’un registre contradictori en el qual l’usuari ha de rebre una audiència, el centre de formació responsable de la unitat vinculant i, si escau, el propietari o propietari del gos.

3. Si el procediment per suspendre l’estat d’un gos d’assistència s’inicia sobre la base de la causa a què es refereix l’apartat 1 (a), és necessari l’informe veterinari o veterinari que duu a terme la comprovació de salut de l’animal.

4. L’acord per suspendre la condició de gos d’assistència és notificat a l’usuari; al centre de formació; al registre de centres de formació i d’enllaç per realitzar el registre i l’entrada, i, si escau, el propietari o el propietari.

5. L’acord per suspendre l’estat del gos d’assistència implica la retirada temporal de la targeta oficial i la insígnia del gos.

6. L’usuari del gos, un cop finalitzada la suspensió de la condició de gos d’assistència, no podrà exercitar el dret d’accés a l’entorn acompanyat per l’animal. L’ús del gos en contravints dels termes establerts en l’acord de suspensió pot donar lloc a l’exigència de responsabilitat a l’usuari conforme al que disposa l’article 26,3. g.

7. L’òrgan o òrgan que nomeni el conseller o conseller del departament responsable dels serveis socials ha de resoldre l’acord per suspendre l’estat d’un gos d’assistència en els supòsits següents:
8. (a) si l’usuari facilita el certificat veterinari que acrediti el compliment de les condicions sanitàries, en el cas de l’apartat 1 (a).

1. b) si l’usuari facilita una còpia de la pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil, en el cas de l’apartat 1 (b).

8. La resolució que representa l’acord de suspendre l’estat d’assistència del gos sense efecte és notificada a l’usuari; al centre de formació; al registre de centres de formació i d’enllaç per realitzar el registre i l’entrada, i, si escau, el propietari o el propietari.

L’article 9. Pèrdua de la condició de gos d’assistència.

1. El gos d’assistència perd la seva condició per una de les raons següents:
2. a) la defunció de l’animal, certificada per una persona en l’exercici del veterinari.

1. b) la renúncia per escrit de l’usuari, o del pare o la mare o de la persona que exerceixi la tutela legal en el cas de menors o incapacitats, presentats al centre de formació responsable de la unitat vinculant.

1. c) la terminació de la unitat vinculada a l’usuari, fet que ha de ser acreditat pel centre de formació.

1. d) la incapacitat final de l’animal per complir les funcions per les quals va ser entrenada, acreditada pel centre de formació.

1. (e) han causat una agressió que ha provocat danys a persones o animals, sempre que el gos hagi estat responsable d’una sentència final. Des del moment en què es produeix l’agressió, el gos ha d’usar morrió.
2. La pèrdua de l’estat d’un gos d’assistència ha de ser declarada pel mateix òrgan que va emetre la seva acreditació, després de la instrucció, si escau, d’un registre conflictiu en el qual s’ha de donar a l’usuari un públic, el centre de formació i, si escau, el propietari o propietari del gos.

3. En el cas de les lletres b) i (c) del paràgraf 1, la declaració de pèrdua de l’estat d’un gos d’assistència no és l’adequada fins que la persona està establerta en el fitxer que el gos no pot complir amb una altra unitat vinculant.

L’article 10. Efectes dels acords de suspensió i la pèrdua d’assistència gos estat.

1. L’acord per perdre la condició d’un gos d’assistència implica la retirada de la targeta oficial, la insígnia i la inscripció.

2. Els acords de suspensió i pèrdua de la condició d’un gos d’assistència són exigibles immediatament, sense perjudici de qualssevol recursos que poguessin derivar-se.

CAPÍTOL III

Drets i obligacions dels usuaris de gossos d’assistència

Article 11. Dret d’accés a l’entorn.

1. L’usuari o usuària d’un gos d’assistència ha reconegut el dret d’accés a l’entorn acompanyat per l’animal en els termes establerts en aquesta llei.
2. L’exercici del dret d’admissió està limitat per les exigències d’aquesta llei.

3. El dret d’accés a l’entorn implica el dret de l’usuari o usuari a accedir a tots els llocs, locals, establiments, allotjaments, Transports i espais públics o d’ús públic determinats per l’article 12 acompanyats pel gos d’assistència i en igualtat de condicions amb la resta de ciutadans.

4. El dret d’accés al medi ambient cobreix la deambulant i la permanència en els llocs, espais i transports determinats per l’article 12, així com la permanència constant del gos al costat de l’usuari, sense impediments o interrupcions que puguin impedir la correcta assistència.

5. L’accés, la deambulació i la permanència del gos d’assistència en els llocs, espais i Transports en la forma establerta en aquesta llei no pot suposar cap despesa addicional per l’usuari, llevat que aquesta despesa sigui per a la consideració d’un servei específic econòmicament avaluable.

6. L’exercici del dret d’accés a l’entorn no es pot condiciar a la concessió de cap tipus de garantia per part de l’usuari o usuari del gos d’assistència.

Article 12. Determinació de places, locals, establiments, allotjaments, Transports i espais públics o públics.

A l’efecte de l’article 11, els usuaris dels gossos d’assistència podran accedir als següents espais, amb independència de la seva titularitat pública o privada:

1. (a) places, locals i establiments d’ús públic:

Les descrites en la normativa vigent d’espectacles, activitats recreatives i establiments públics.

Les incloses en la normativa vigent de serveis socials.

Centres d’oci i lleure.

Instal·lacions esportives, com ara piscines fins al marge de la zona d’aigües.

Els centres oficials, incloent-hi els edificis judicials.

Escoles de tots els nivells, tant públiques com privades.

Instal·lacions sanitàries i assistencials, tant públiques com privades.

Oficines i despatxos de professionals liberals.

Centres religiosos.

Museus i locals d’ús públic o servei públic.

Els espais d’ús general i públic de les estacions de qualsevol tipus de transport públic o d’ús públic, aeroports i ports.

Qualsevol altre lloc, local o establiment d’ús públic o servei públic.

1. b) allotjament i altres establiments turístics: Hotels, hostals, campaments, Bungalows, apartaments, càmpings, spas, parcs aquàtics, atraccions, temàtics i zoos, i establiments turístics en general.

1. c) transport públic: qualsevol tipus de transport públic d’ús públic dins de les competències de les administracions catalanes i que dugui a terme el servei en el territori de Catalunya.

1. d) platges, rius, llacs i altres superfícies o cossos d’aigua.

1. e) espais naturals de protecció especial on es prohibeix expressament l’accés amb gossos. Aquesta prohibició no s’aplica als usuaris dels gossos d’assistència.

L’article 13. Dret d’accés dels usuaris al món laboral.

1. L’usuari o usuari d’un gos d’assistència no pot ser discriminat en els processos de selecció de llocs de treball o en el compliment de la seva tasca professional.

2. En el seu lloc de treball, l’usuari o usuari d’un gos d’assistència té dret a mantenir el gos al seu costat i en tot moment.

3. L’usuari o usuari d’un gos d’assistència té dret a accedir a tots els espais de l’empresa, organització o administració en què exerceixi la seva tasca professional, en les mateixes condicions que la resta de treballadors i amb les úniques restriccions establertes per aquesta llei.

Article 14. Exercici dels drets dels usuaris dels gossos d’assistència.

En l’exercici del dret d’accés dels gossos d’assistència als llocs, espais i transports enumerats a l’article 12 s’han d’observar les següents regles:

1. a) l’usuari o usuària d’un gos d’assistència té prioritat en l’ús d’espais reservats per a persones amb discapacitat en transport públic o per a ús públic, que són seients adjacents al passadís o amb més espai lliure al voltant. El gos ha d’estar estirat als peus o al costat de l’usuari o usuari.

1. b) els taxis permeten l’accés a dos usuaris de gossos d’assistència, el gos estirat als peus dels usuaris ha d’anar.

1. (c) en tots els altres mitjans de transport, el propietari, depenent de la capacitat del vehicle, pot limitar el nombre de gossos d’assistència que poden accedir-hi al mateix temps.

1. d) el gos no compta com a ocupant d’un lloc en cap tipus de transport relacionat amb aquesta llei.

1. (e) l’usuari o usuari d’un gos d’assistència té prioritat en l’ús de la llitera inferior quan es fa servir el servei de lliteres en els transports que tenen aquest servei. Per exercir aquest dret, s’ha de comunicar en el moment de reservar l’entrada al transportista corresponent.

Article 15. Limitacions del dret d’accés a l’entorn de l’assistència als usuaris de gossos.

1. L’usuari no podrà exercir el dret d’accés a l’entorn reconegut en aquesta llei si es produeixen alguna de les circumstàncies següents:
2. a) el gos d’assistència mostra signes evidents de malaltia, com ara moviments de l’intestí dioma, secrecions anormals o ferides obertes.

1. b) el gos d’assistència mostra signes evidents de manca d’higiene.

1. c) l’existència d’un risc imminent i greu per a la integritat física de l’usuari o usuari del gos d’assistència o de terceres persones.

1. (d) l’inici del procediment de suspensió previst en l’article 8 durant el tractament de la suspensió.
2. La denegació del dret d’accés a l’entorn als usuaris de gossos d’assistència en funció de l’existència de qualsevol de les circumstàncies determinades en l’apartat 1 haurà de realitzar-se en tot cas pel responsable del local, establiment o espai, que haurà d’indicar a l’usuari la causa justificativa de la negativa i, si ho requereix , per gravar-lo per escrit.

3. Queda prohibit el dret d’accés a l’entorn d’usuaris de gossos d’assistència en els següents espais:
4. (a) manipulació d’aliments i zones d’accés exclusives per al personal en restaurants, bars, cafès i altres llocs per a la restauració.

1. b) quiròfans, espais on s’ha dut a terme la cura i tractament dels serveis d’urgències, àrees de cures intensives o qualsevol altra àrea que s’hagi de fer en condicions higièniques especials.

1. c) aigua de la piscina.
2. L’accés dels gossos d’assistència a l’aigua i la sorra de platges o altres superfícies o cossos d’aigua es regeix per les disposicions de les corresponents ordenances municipals en animals domèstics.

Article 16. Dret d’accés a l’entorn d’entrenadors i agents socialitzadors.

1. Els formadors i agents de socialització de centres autoritzats oficialment tenen els mateixos drets d’accés a l’entorn que la llei atribueix als usuaris dels gossos d’assistència, quan acompanyats per gossos d’assistència durant les fases de socialització, formació, adaptació final i reeducació dels animals.

2. Els formadors i agents de socialització han d’acreditar la seva situació a través de la documentació expedida pel centre de formació.

3. Els formadors i agents de socialització de gossos d’assistència d’una altra comunitat autònoma o d’un altre país tenen el mateix dret d’accés a l’entorn a què fa referència l’apartat 1, sempre que l’acreditació emesa pel centre o institució d’origen hagi estat avalada per l’òrgan o organisme competent per al reconeixement dels gossos d 4,1 ‘assistència a què es refereix

L’article 17. Obligacions d’usuaris, propietaris, formadors i socialitzar agents de gossos d’assistència.

1. Els usuaris dels gossos d’assistència tenen les obligacions següents:
2. (a) mantenir les condicions higièniques i sanitàries, assistencials i de seguretat determinades per la legislació vigent en matèria de protecció d’animals i les establertes en l’article 6.

1. b) disposar d’una pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil subscrits al límit de cobertura de responsabilitat que determini el conseller o conseller en el departament responsable de serveis socials.

1. c) mantenir la insígnia d’identificació en un lloc visible del gos.

1. d) visualitzar, a instàncies de les persones autoritzades, la documentació sanitària del gos d’assistència, que s’especifica en el passaport Europeu de mascotes o en el document oficial de salut, i la documentació que acrediti la seva condició de gos d’assistència.

12. (e) mantenir el gos al seu costat, sotmès a les corresponents localitzacions, establiments, allotjaments i transports especificats en l’article 12.

1. f) complir les condicions d’atenció i tractament de l’animal i les especificades pel propietari o propietari del gos en el contracte de trasllat.

1. g) utilitzar el gos d’assistència exclusivament per a l’acompliment de les funcions de la seva formació.

1. (h) complir i respectar els estàndards d’higiene i seguretat en carreteres i llocs públics, en la mesura que la seva incapacitat ho permeti.
2. (i) comunicar la desaparició de l’animal al municipi del municipi on està inscrit i al centre de formació que posseeix el gos d’assistència dins de les 48 hores de l’esdeveniment. Les dues comunicacions s’han de dur a terme de tal manera que es gravin.

1. (j) comunicar de manera immediata la desaparició de l’animal a la policia local o a qualsevol altra força policial que tingui competència en el municipi.
2. El propietari o propietari del gos d’assistència està subjecte a les obligacions que es determinen en el paràgraf 1 (a) i (b) en relació amb els gossos que s’estan formant. Si la cobertura de l’assegurança que l’usuari del gos d’assistència ha subscrit és encara operativa, no es requereix cap subscripció.

3. Els formadors i agents de socialització dels centres d’entrenament del gos d’assistència són els encarregats de complir les obligacions establertes en l’apartat 1 (e) i (h) per als gossos que són propietat del centre de formació mentre estan en fase de formació i socialització.

L’article 18. Requisit de documentació.

Les persones autoritzades a exigir la documentació acreditativa de l’estat del gos d’assistència són:

1. (a) funcionaris que determini el conseller o l’assessor del departament responsable de serveis socials, que hauran de portar la seva acreditació.

1. b) funcionaris de l’estat, regionals i locals encarregats de la vigilància de llocs, espais i mitjans de transport habilitats per a l’accés dels usuaris dels gossos d’assistència.

Article 19. Responsabilitat dels usuaris.

L’usuari o usuari d’un gos d’assistència és responsable dels danys i perjudicis causats a persones, altres animals, béns, carreteres i espais públics i l’entorn natural en general, d’acord amb el que estableix la legislació civil aplicable.

CAPÍTOL IV

Centres de formació

L’article 20. Requisits per a l’autorització d’assistència a centres d’entrenament del gos.

1. Els centres de formació han de complir els següents requisits per obtenir l’autorització acreditant-les com a centres d’assistència a la formació del gos:
2. a) tinguin personalitat jurídica pròpia o bé siguin un establiment d’una entitat amb personalitat jurídica.

1. b) disposar d’espai físic suficient per a l’exercici de l’activitat formativa de gossos d’assistència.

1. c) complir la legislació vigent en matèria de Sanitat i protecció ambiental, i disposar de les llicències municipals obligatòries.

1. d) estar vinculat a un zoològic inscrit en el registre d’un nucli zoològic del departament responsable de la protecció dels animals.

2. (e) tenen el personal mínim especificat a l’apartat 2.

1. f) pertànyer, en plena condicions, a qualsevol Associació Europea o internacional o Federació de gossos d’assistència. En el cas que el centre encara no pugui pertànyer-hi en condicions completes, té un termini de cinc anys des del dia de la sol·licitud com a centre reconegut per la Generalitat com a membre. Mentrestant, ha de pertànyer a alguna Associació Europea o internacional o Federació de gossos d’assistència com a membre provisional o observador.
2. El personal mínim necessari per tenir un centre de formació de gossos d’assistència és el següent:
3. a) conseller responsable del funcionament del centre de formació.

1. b) un professional o un professional de la formació de gossos d’assistència amb la titulació establerta per la disposició addicional quarta, sens perjudici del que disposa la disposició transitòria segona, en el cas que presta els seus serveis en centres de formació a Catalunya, i en el cas de prestar els seus serveis en centres de formació fora de Catalunya , la qualificació derivada d’un certificat obtingut en un procés formatiu reconegut per una associació internacional o Federació de gossos d’assistència.

1. c) un veterinari o veterinari en la pràctica de la professió.

4. (d) un psicòleg o psicòleg, per dur a terme la tasca d’avaluació de la unitat vinculant, sense perjudici dels apartats 3 i 4.
5. Els professionals a què es refereixen les cartes c) i (d) paràgraf 2 podrà prestar els seus serveis en el centre de formació com a autònoms, sense perjudici del paràgraf 4. En qualsevol cas, els veterinaris i els psicòlegs han d’estar vinculats al centre mitjançant un document que contingui els drets i obligacions d’ambdues parts.

4. Si l’òrgan competent per a l’autorització dels centres de formació de gossos d’assistència a què es refereix l’article 23 avalua la formació acadèmica del formador o formador o la formació i preparació d’un altre o altre terapeuta vinculat al centre i relacionat amb el món de la discapacitat i considera que disposa d’un coneixement suficient per avaluar i controlar adequadament la unitat vinculant , la figura del psicòleg o psicòleg referida en els paràgrafs 2 (d) i 3 no és exigible.

5. L’incompliment de les condicions establertes per a l’autorització dels centres de formació de gossos d’assistència comporta, després d’instruir el corresponent registre contradictori, la pèrdua d’aquesta autorització i la cancel·lació de les dades del centre de registre de centres de formació i d’Unió d’unitats.

L’article 21. Obligacions dels centres de formació.

Els centres de formació tenen les obligacions següents:

1. a) assegurar que els gossos d’assistència compleixen amb els estàndards de formació que l’Associació o Federació Europea o internacional en què estan afiliats determinen com a mínim.

1. b) dur a terme, com a mínim un cop l’any, el seguiment i seguiment del funcionament de la unitat vinculant.

1. (c) dotar el Departament de la Generalitat i altres administracions públiques amb la protecció dels animals amb la documentació necessària per a l’exercici de les seves funcions d’inspecció.

1. d) exigir a l’usuari o usuari que tingui un certificat de discapacitat amb l’opinió tècnica i facultativa del centre d’atenció a les persones amb discapacitat o l’òrgan competent.

1. e) requerir a l’usuari o usuari dels informes especialitzats que consideri oportuns per acreditar la seva idoneïtat.

L’article 22. Procediment d’autorització d’assistència a centres de formació de gossos.

1. El procediment per a l’autorització dels centres de formació de gossos d’assistència s’inicia amb la sol·licitud d’autorització que el titular o el titular del centre, o qui té la seva representació legal, ha de sotmetre al departament responsable de serveis socials.

2. La sol·licitud d’autorització s’ha d’adjuntar a la documentació que acrediti el compliment dels requisits d’autorització previstos a l’article 20. No és necessari adjuntar la documentació corresponent als tràmits que l’administració ha de sol·licitar d’altres departaments de la Generalitat o a l’administració local competent.

3. El termini per emetre i notificar la resolució del procediment d’autorització d’un centre de formació de gossos d’assistència és de sis mesos. Si no s’ha notificat cap decisió expressa després d’aquest termini, s’entendrà que l’aplicació ha estat rebutjada per silenci administratiu.

4. El cessament d’activitats dels centres d’atenció a gossos d’assistència s’ha de comunicar al departament competent per a serveis socials.

L’article 23. Òrgans competents per a l’autorització d’assistència als centres de formació del gos.

1. Correspon al departament responsable de serveis socials autoritzar oficialment els centres de formació de gossos d’assistència.

2. L’òrgan o òrgan competent per emetre les decisions d’autorització dels centres de formació per a gossos d’assistència és el que determina el conseller o el conseller del departament competent en matèria de serveis socials.

3. El departament responsable de la tramitació i resolució dels fitxers d’autorització dels centres de formació de gossos d’assistència ha de sol·licitar, si escau, informes sobre els requisits d’autorització dels departaments competents en les matèries objecte d’autorització o llicència, així com dels ajuntaments i òrgans de govern de les autoritats locals competents on estiguin ubicats aquests centres.

TÍTOL II

Del règim sancionador

CAPÍTOL I

Violacions i sancions

Article 24. Infraccions.

L’incompliment d’aquesta llei és la infracció administrativa i ha de ser castigat d’acord amb les disposicions d’aquest capítol.

L’article 25. Subjectes responsables.

1. Les persones físiques o jurídiques que duguin a terme, de manera directa o indirecta, els actes o omissions que es tipifiquin en aquesta llei són responsables d’infraccions administratives com a autors.

2. Les següents persones estan totalment contestades i solidàriament a:
3. (a) persones físiques o jurídiques que cooperin en l’execució de la infracció per mitjà d’una acció o omissió sense la qual la infracció no s’hagués produït.

1. (b) persones físiques o jurídiques que organitzin activitats o operin establiments; les persones titulars de les llicències pertinents o, si s’escau, els responsables de l’entitat pública o privada que tingui el servei, quan no compleixin el deure d’impedir que un tercer cometi les infraccions en virtut d’aquesta llei.

L’article 26. Classificació d’infraccions.

1. Les violacions tipificades en aquesta llei es classifiquen com a menors, greus i molt greus.

2. Les infraccions lleus inclouen:
3. a) dificultar l’exercici dels drets reconeguts en aquesta llei, sense infringir-los.

1. (b) l’incompliment d’alguna de les obligacions imposades per l’article 17 sobre els usuaris, propietaris, formadors i socialitzen agents de gossos d’assistència.

1. (c) l’incompliment de les funcions establertes en l’article 21 per als centres de formació de gossos d’assistència.
2. Aquestes són infraccions greus:
3. (a) impedir l’accés, deambulant o permanència dels usuaris de gossos d’assistència en qualsevol dels llocs, locals, establiments, allotjaments, Transports i espais determinats en l’article 12, si són de titularitat privada.

11. b) rebre ingressos addicionals en relació amb l’accés del gos d’assistència en contravé les disposicions de l’article 11,5.

1. c) utilitzar, de manera fraudulenta, la insígnia d’identificació del gos d’assistència d’un gos que no tingui aquesta acreditació.

1. d) utilitzar, de manera fraudulenta, el gos d’assistència sense ser ni l’usuari ni l’usuari que forma la unitat de connexió amb el gos, ni el seu entrenador ni entrenador ni el seu agent de socialització.

1. e) entrenar al gos sense tenir l’acreditació de formador o entrenador.

1. (f) no proporcionar a l’animal l’atenció Veterinària determinada per aquesta llei.

1. g) utilitzar el gos després que l’òrgan administratiu corresponent hagi suspès la seva condició de gos d’assistència.

2. (h) dur a terme, almenys tres vegades en dos anys, qualsevol de les conductes o accions classificades com a infraccions menors en l’apartat 2.
3. Són infraccions molt greus:
4. (a) impedir l’accés, vagament o permanència dels usuaris de gossos d’assistència en qualsevol dels llocs, locals, establiments, allotjaments, Transports i espais determinats a l’article 12, si són de titularitat pública.

1. b) privar intencionadament a un usuari o usuari del seu gos d’assistència, si l’esdeveniment no constitueix una infracció penal.

3. (c) dur a terme, almenys tres vegades en dos anys, qualsevol de les conductes o accions classificades com a infraccions greus en l’apartat 3.

L’article 27. Sancions.

Les infraccions en virtut d’aquesta llei es castien en els següents multes:

1. a) infraccions menors, amb una multa de 300 a 600 EUR.

3. b) infraccions greus, amb una multa de 601 A000.

3. c) infraccions molt greus, amb una multa de 001 EUR a 9.000 euros.

Article 28. Graduació de sancions.

1. Cal tenir en compte les circumstàncies següents a l’determinar la sanció:
2. a) l’existència d’intencionalitat o negligència en els infrors.

1. b) l’abast dels danys causats.

2. (c) Recidivisme, en els termes que estableix l’apartat 2.

1. d) la significació social dels actes sancionats.

1. (e) el risc produït.

1. (f) la diligència requerida per l’infractor, en funció de la seva experiència i el seu coneixement de les seves funcions.

1. (g) el fet que hi hagi sol·licitud prèvia.
2. A l’efecte d’aquesta llei, s’entén que la recidivisme existeix quan dues decisions finals es donen en el període de dos anys per a la Comissió d’infraccions de naturalesa diferent o idèntica.

Article 29. Limitació de violacions i sancions.

1. Les violacions administratives establertes en aquesta llei prescriran en els següents terminis:
2. a) els lleugers, l’any després d’haver-se compromès.

1. b) els greus, dos anys després d’haver-se compromès.

1. c) els molt greus, tres anys després d’haver-se compromès.
2. Les sancions es prescriuen en el termini d’un any a partir de la data en què les decisions pertinents es converteixen en definitives.

Article 30. Responsabilitat.

La imposició d’una sanció no exclou la responsabilitat civil de l’infractor o la indemnització, si escau, dels danys i perjudicis que es poguessin derivar de la conducta que hagi estat sotmesa a sanció administrativa, d’acord amb la normativa vigent.

CAPÍTOL II

Sancions facultats i procediments

L’article 31. Sancions-òrgans competents.

1. Les facultats d’iniciació, tramitació i resolució dels expedients sancionadors emparats per aquesta llei són responsabilitat de l’entitat o òrgan que gestiona els serveis en l’àmbit de l’assistència i els serveis socials.

2. En la tramitació d’expedients sancionadors, s’ha de prendre compte, si escau, dels informes que puguin emetre els diferents departaments de la Generalitat afectats per motius de l’assumpte.

3. Els expedients de càstig de les falles en virtut de la Llei 22/2003, de 4 de juliol, de protecció dels animals són processats i resolts pels cossos determinats en aquesta llei.

Article 32. Procediment aplicable en l’àmbit sancionador.

El procediment aplicable per a la imposició de les sancions establertes en aquesta llei és el que es preveu, a tots els efectes, per a l’administració de la Generalitat.

Disposició addicional primer. Identificació del gos d’assistència.

El departament responsable de serveis socials ha d’establir el contingut de la targeta i la insígnia d’identificació del gos d’assistència determinat per l’article 5,2.

Disposició addicional segona. Registre de centres formatius i unitats d’enllaç.

1. Es crea el registre de centres formatius i unitats d’enllaç, adscrit al departament responsable de serveis socials, sense perjudici del registre general d’animals domèstics, adscrit al Departament encarregat de la protecció dels animals.

2. El departament responsable de serveis socials ha d’aportar, per normativa, la regulació del registre de centres de formació i unitats vinculants.

Disposició addicional tercera. Convenció amb la finalitat de tenir dades sobre els usuaris dels gossos d’assistència.

1. El departament responsable de serveis socials ha d’entrar en un acord amb el Consell del col·legi veterinari de Catalunya, o amb entitats o organismes en possessió de les dades oportunes, per obtenir, introduir i compartir les dades dels seus expedients referits als usuaris de gossos d’assistència.

2. Les dades a què es refereix l’apartat 1 han de tenir en compte la Perspectiva de gènere per tal de facilitar els estudis científics i estadístics i els informes de gènere, d’acord amb la legislació vigent en aquesta matèria, i han de respectar en tot cas la normativa vigent en matèria de protecció de dades de caràcter personal.

Disposició addicional quarta. Creació de la qualificació professional de formació de gossos d’assistència.

1. El departament competent en l’àmbit de les qualificacions professionals ha de crear la qualificació professional de formació de gossos d’assistència, així com la formació per mòduls associats, en el termini de dos anys des de l’entrada en vigor d’aquesta llei.

2. El departament responsable de qualificacions professionals ha de dur a terme mesures d’acció positiva, informació, orientació, motivació i assessorament, i com molts procediments faciliten i promouen la presència de les dones en la formació i en la professió d’entrenador o formador de gossos d’assistència.

Disposició addicional cinquena. Suport financer a les persones que necessiten el servei d’un gos d’assistència.

El govern, a través del departament responsable de serveis socials, pot prestar suport financer als usuaris de gossos d’assistència, en les condicions establertes en les convocatòries corresponents, per a la creació, manteniment i seguiment anual de la unitat enllaçant, d’acord amb les previsions pressupostàries. Cal prestar especial atenció a cobrir les despeses de manteniment d’aquests gossos i els costos d’accions que, d’acord amb aquesta llei, siguin obligatoris per obtenir i mantenir la condició de gos d’assistència.

Disposició addicional sisena. Campanyes de divulgació ciutadana i sensibilització.

El govern ha de promoure campanyes d’informació, divulgació i educació dirigides a la població general i, amb especial èmfasi, a les escoles de tots els nivells, a sensibilitzar els estudiants i educar-los en totes les qüestions relatives als usuaris dels gossos d’assistència, amb l’objectiu d’aconseguir la seva integració real i efectiva. S’ha de tenir especial consideració als sectors d’hostaleria, comerç, transport i serveis públics i altres accions educatives dirigides a la població general per donar a conèixer el contingut d’aquesta llei.

Disposició addicional setena. Reconeixement de gossos d’assistència fora de l’àmbit de Catalunya.

1. Els usuaris dels gossos d’assistència que hagin acreditat gossos en una altra Administració autonòmica o en un altre país d’acord amb les normes que regeixen el seu lloc de residència i que romanen temporalment a Catalunya gaudeixen dels drets establerts per aquesta llei i la seva normativa de desenvolupament.

2. Els usuaris de gossos d’assistència, que hagin acreditat gossos en una altra Administració autonòmica o d’un altre país d’acord amb les normes que regeixen el seu lloc d’origen i que estableixin la seva residència legal a Catalunya hauran d’acreditar els gossos segons el procediment establert per aquesta llei.

3. Les persones residents a Catalunya que comprin el gos d’assistència en una altra comunitat o país autònom estan subjectes a l’obligació establerta en l’apartat 2.

Disposició addicional vuitena. Accessibilitat universal.

El compliment de la garantia d’accessibilitat que aquesta llei preveu per als usuaris de gossos d’assistència és sens perjudici del que, a tots els efectes, s’estableixi la legislació aplicable en matèria d’accessibilitat.

Disposició addicional novena. Procediments per a l’adquisició, suspensió i pèrdua de la condició de gos d’assistència.

Els procediments que estableixen els articles 4, 8 i 9 han de ser tractats conforme a la Llei d’estat 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i la Llei 13/1989, de 14 de desembre, de l’organització, procediment i règim jurídic de l’administració de la Generalitat de Catalunya, amb les particularitats d’aquesta llei.

Disposició transitòria primera. Reconeixement de gossos d’assistència.

1. Els gossos Lazarillo entrenats o adquirits des d’institucions internacionals reconegudes i concedides als seus usuaris per l’Organització Nacional del cec d’Espanya (una vegada) han reconegut automàticament el seu estatus com a gos d’assistència. No obstant això, en el termini d’un any a partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei, l’usuari haurà de sol·licitar l’adequació de l’acreditació dels seus gossos als requisits de reconeixement i identificació establerts en la mateixa.

2. Els propietaris i usuaris d’altres tipus de gossos d’assistència existents en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta llei han d’adequar-los, en el termini d’un any, a les condicions establertes en aquesta llei per tal que la seva condició de gos d’assistència pugui ser ratificada.

Disposició transitòria segona. Formar professionals sense titulació professional reconeguda.

1. Fins a la qualificació professional reconeguda de formació de gossos d’assistència a què es refereix la disposició addicional quarta, s’implementen les persones inscrites en el registre provisional que la Generalitat ha de crear amb aquesta finalitat i que compleixen algun dels requisits següents pot ser prafic en els centres de formació del gos reconegut :
2. a) acreditar una experiència d’un mínim de dos anys realitzant tasques formatives per a un dels tipus de gossos d’assistència.

1. b) tenir un títol o Diploma de formació de qualsevol dels tipus de gossos d’assistència emesos per una escola nacional o estrangera de reconegut prestigi.

2. Una vegada implementada la qualificació professional de formació de gossos d’assistència, i utilitzant-la com a referència, s’ha d’iniciar un procés d’acreditació de competències per a la certificació de competència professional.

Disposició transitòria tercera. Adaptació d’ordenances municipals.

Les autoritats locals, en el termini d’un any a l’entrada en vigor d’aquesta llei, han de modificar les seves ordenances i adequar-les al que s’estableixi en el mateix.

Disposició derogació.

Queda derogada la Llei 10/1993, de 8 d’octubre, per la qual es regula l’accés al medi ambient per a persones amb disminució visual acompanyada de gossos Lazarillo.

Primer Arranjament final. Desenvolupament, implementació i compliment de la llei.

El govern i el departament responsable dels serveis socials estan facultades, dins l’àmbit de les seves respectives competències, per fer les disposicions necessàries per al desenvolupament, la implementació i l’aplicació d’aquesta llei.

Segona disposició final. Altres malalties i tipus de gossos d’assistència.

1. A l’efecte dels articles 1, 2. h, 2. m i 3. d, el departament responsable de serveis socials està facultat per reconèixer altres malalties que justifiquen la possibilitat d’optar a l’ús d’un gos d’assistència.

2. El departament responsable de serveis socials està facultat per ampliar els tipus de gossos d’assistència previstos en l’article 3 on és conscient que la formació en noves variants d’assistència ha assolit resultats positius.

Disposició final tercera. L’ampliació de l’habilitació de professionals de la formació.

El govern pot, per raons d’interès general, estendre el títol concedit a les persones a què es refereix la disposició transitòria segona, després de l’establiment de la qualificació professional de formació de gossos d’assistència.

Disposició final quarta. Actualització de sancions financeres

El govern està facultat per actualitzar els imports de les sancions financeres establertes per aquesta llei.

Disposició final cinquena. Entrada en vigor de la llei.

Aquesta llei entra en vigor dos mesos després de la seva publicació en el “diari oficial de la Generalitat de Catalunya”.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals s’apliqui aquesta llei cooperin en el seu compliment i que els jutjats i autoritats als quals s’apliqui es respecti.

Palau de la Generalitat de Catalunya, 26 de novembre de 2009. – el president del rector, José Montilla i Aguilera. – el regidor d’acció social i ciutadania, Carme Capdevila i Palau.

(Publicat en el “diari oficial de la Generalitat de Catalunya” número 5519, de 3 de desembre de 2009)